Archive for the 'Uncategorized' Category

NOU PROGRAMA de l’APPA per a atendre les seqüeles en salut mental causades per la pandèmia de la covid-19, un cop FINALITZAT el servei d’atenció psicològic gratuït el passat mes de juny.

L’Associació de Psicòlogues i Psicòlegs de l’Anoia (APPA) és una entitat sense ànim de lucre que té com a propòsit apropar la psicologia a totes les ciutadanes i ciutadans de la nostra comarca. Des de 2009, participa en diferents accions comunitàries com xerrades, suport professional a entitats o participació en fires i jornades. La prioritat d’estar sempre pendent de les necessitats de cada moment, ha fet que en els darrers mesos s’hagi incrementat l’activitat de manera considerable per tal de poder donar resposta als efectes psicològics i emocionals de la població, en aquestes circumstàncies excepcionals.

Des de l’inici del confinament, l’APPA ha estat oferint un servei de suport psicològic gratuït tant per a professionals de la salut com per a persones que d’altres maneres es veien afectades per aquesta greu crisi. Les situacions ateses, han arribat derivades per altres serveis, principalment serveis socials, equips mèdics o serveis d’atenció domiciliària. Però també hem ates demandes que ens arribaven directament per persones afectades o els seus familiars.

L’objectiu ha estat ajudar a les persones afectades a gestionar l’impacte emocional causat per diferents problemàtiques que ha portat la pandèmia, a prevenir possibles efectes secundaris adversos i a deixar a la persona connectada amb la seva xarxa personal i/o de serveis. S’ha seguit una línia d’intervenció basada en la intervenció psicològica en emergències i catàstrofes. El suport ha estat via telèfon o videotrucada i cada persona ha pogut tenir un mínim de tres contactes amb un psicòleg/loga titulada i formada per atendre aquest tipus de situacions.

El grup de l’APPA dedicat a aquest projecte l’han format deu psicòlogues que de manera solidària i altruista han treballat durant tres mesos incansablement. Però, ates que la situació d’emergència es va estabilitzant, l’APPA va deixar de rebre demandes a partir del 12 de juny. De totes maneres, es constata que moltes de les persones ateses necessiten una atenció més continuada ateses les greus seqüeles psicològiques que deixarà aquesta pandèmia en la població. És per això que s’estan establint converses amb administracions i entitats per tal de fer viable un projecte que des de l’APPA es considera molt necessari: GRUPS DE SUPORT PSICOLÒGIC POST COVID.

A continuació, es mostra la memòria gràfica de les dades recollides i actualitzades del servei d’atenció psicològic gratuït fins al moment de la seva finalització, el passat 12 de juny:

image1 (2)

SERVEI D’ATENCIÓ PSICOLÒGIC GRATUÏT per a professionals de la salut i altres persones afectades per la crisi del COVID-19

L’Associació de Psicòlogues i Psicòlegs de l’Anoia (APPA) és una entitat sense ànim de lucre que té com a propòsit apropar la psicologia a totes les ciutadanes i ciutadans de la nostra comarca.

Veient els efectes emocionals i les conseqüències en la salut mental de la població que està tenint aquesta pandèmia, l’APPA està oferint un servei d’acompanyament psicològic gratuït tant per a professionals de la salut com per a persones que d’altres maneres es veuen afectades per aquesta greu crisi del covid-19. Cada demanda que arriba és sempre atesa per un/a psicòleg i l’atenció i assistència posterior es realitza per via telefònica o per videotrucada. Aquest suport gratuït serà vigent el temps del confinament fins que l’actual estat d’alarma venci.

Per accedir a aquest servei cal enviar un correu electrònic a l’adreça anoia.app@gmail.com, deixant el nom i telèfon de contacte de la persona que necessita ajuda, així com una breu explicació de la situació del demandant. Un/a psicòleg es posarà en contacte amb tu, t’acompanyarem!

PHOTO-2020-04-14-14-09-32.

TAULA RODONA D’APPA SOBRE SUÏCIDI

El dimarts 10 es va fer la taula rodona organitzada per l’APPA, Associació de Psicòlogues i Psicòlegs de l’Anoia, en el cicle de xerrades mensuals a la Biblioteca municipal d’Igualada, que es fan en dimarts a les 19:00h.

La taula rodona és la segona que es fa des de l’APPA, essent la primera el passat 21 de  maig de 2019. En aquesta ocasió vam comptar amb la presència de 3 supervivents de mort per suïcidi, dos d’ells membres d’una associació d’ajuda al supervivent. Vam poder comptar amb Darío Nogués, president d’APSAS, Associació per la Prevenció i Atenció al Supervivent, que treballa sobretot a terres gironines, on la tendència al suïcidi és la més alta de Catalunya. També va assistir-hi com a convidada Laura Horcajo de ACPS, Associació Catalana de Prevenció del Suïcidi, que actua sobretot a la zona de Reus i Barcelona. Vam tenir també la presència, novament, d’Andrés Giménez, mosso d’esquadra. Moderava la taula rodona Pilar Arbós, psicòloga General Sanitària especialitzada en dol i vicepresidenta de l’APPA.

Inicialment, en Dario ens va il·lustrar amb dades sobre epidemiologia que ens van fer pensar, tant en la quantitat de suïcidis consumats com en la de temptatives, molt superior. Per fer-nos-en una idea, la quantitat de morts per suïcidi de Catalunya seria com la de Prats de Rei, unes 500 persones, la de temptatives, com la de Calaf, unes 3000 persones. Tant en Darío com la Laura van fer-nos unes pinzellades sobre el funcionament de les associacions que lideren. APSAS fa atenció al supervivent, personal i grupal, prevenció i postvenció i sensibilització a nivell social o en mitjans de comunicació, mentre que ACPS està enfocada a l’atenció a familiars i amics que conviuen amb persones de risc i en la conscienciació i visibilització de la problemàtica. Al explicar l’Andrés la seva experiència personal, va propiciar que els tres convidats ens parlessin de la seva vivència i que altres persones del públic també ens regalessin la seva, com a supervivents o com a temptatives de suïcidi terapèuticament resoltes. Es va parlar també de l’experiència d’Ester Albert, mare de l’Alan Montoliu, que no va poder assistir com a convidada a la taula rodona, però que ens va enviar un missatge de petició de no judici o estigma cap a la persona que fa temptativa o suïcidi consumat. I de Teresa Porqueras, periodista assistent a la xerrada de l’any anterior, supervivent de dues temptatives, amb intenció d’escriure un llibre sobre el suïcidi.

Es va parlar de la falta d’una llei Nacional de prevenció del suïcidi, que s’espera amb fruïció i es va valorar l’aplicació del Codi Risc Suïcidi a Catalunya, des del 2014. Vam valorar que la seva aplicació és molt desigual al territori i per professionals, ja que no hi ha un protocol d’actuació aprovat, sinó només un codi. Es va valorar, des de la seva experiència de mossos, des de la diferents treballadors sanitaris o des de persones del públic assistent usuàries, com a pèssima l’actuació que es fa al nostre territori, en especial des de l’Hospital Psiquiàtric de les Germanes Hospitalàries de Martorell, on sembla que el codi queda interromput habitualment. Es va parlar de la necessitat d’acompanyar, sense empènyer, els familiars i de la diferència en la resolució del dol si hi ha presència d’atenció psicològica d’emergència, en internaments, si cal, hospitalària o privada, donat que parlem de dols de molt difícil resolució.

Es parla de la importància de ser agents de prevenció de suïcidi cadascú de nosaltres i també de ser-ho a nivell de teixit associatiu o en polítiques comunitàries, que encara falten al nostre país. Pensem que hi ha anuncis per prevenir accidents de tràfic però no n’hi ha per prevenir la principal causa de mort en joves. L’Andrés ens anima a parlar del tema, a acompanyar a les persones en qui veiem senyals d’alerta, ja que “val més fer de més que de menys”. La falta de suports personals sovint precipita el suïcidi.

Finalment, la moderadora va proposar una reflexió del tema des del biaix de gènere, donat que els homes fan més suïcidis consumats i les dones més temptatives. Es va parlar de que la dona  és més ressilient i fa més xarxa familiar i social i l’home utilitza mètodes més letals en les temptatives. Cal valorar si l’home, en aquest cas, és més vulnerable a canvi dels seus privilegis socials, com passaria a nivell d’altres temes, com en el fracàs escolar, per exemple,  ja que, com més patriarcals són les societats (com a la Xina o a l’Índia) més alt és l’índex d’homes que consumen el suïcidi front del de les dones.

Des de l’APPA volem agrair la presència d’aquests convidats enormement interessants d’escoltar i ja els emplacem a tenir-los en altres ocasions entre nosaltres. També volem agrair la implicació de radio Vilanova del Camí en el tema (podeu trobar un article i una gravació a la seva pàgina web) i als treballadors de la Biblioteca d’Igualada, on sempre ens obsequien amb llibres il·lustradors del tema i amb una atenció molt acurada.

taula rodona

SEGONA TAULA RODONA SOBRE SUÏCIDI. EINES DE PREVENCIÓ I AFRONTAMENT.

SEGONA TAULA RODONA SOBRE SUÏCIDI A LA BIBLIOTECA CENTRAL D’IGUALADA. Dimarts 3 de març a les 19h.

Donat l’èxit de la primera taula rodona realitzada el maig del 2019, la sensibilitat i emotivitat despertada pel públic i la gran necessitat de fer visible aquesta problemàtica persistent i present en el dia a dia de moltes persones, es posa en marxa aquesta segona taula rodona conformada per entitats especialistes en el tema i per supervivents.

Aquesta taula rodona té la finalitat de compartir i unir coneixements, vivències i informacions respecte aquest fenòmen, per tal d’acollir-lo i apropar-lo als assistents, fer-lo visible i comprendre’l mentre es debat, des d’una mirada personal i en primera persona, sobre la prevenció, els protocols de detecció i d’intervenció i, en definitiva, sobre qualsevol aspecte relacionat amb aquesta problemàtica emergent.

Els participants a la taula rodona són Dario Nogués, supervivent i president de l’Associació per la Prevenció del Suïcidi i l’Atenció del Supervivent (APSAS), Ester AlbertAndrés Giménez, ambdós supervivents del fenòmen. La moderadora serà Pilar Arbós i Aixalà, psicòloga general sanitària i vicepresidenta de l’Associació de Psicòlogues i Psicòlegs de l’Anoia (APPA).

Us esperem amb els braços oberts aquest dimarts dia 3 de març de 2020 a les 19h a la Biblioteca Central d’Igualada. L’entrada és gratuïta.

Acte organitzat per l’Associació de Psicòlogues i Psicòlegs de l’Anoia (APPA) amb la col·laboració de la Biblioteca Central i l’Ajuntament d’Igualada.

Taula rodona suicidi 2020

 

MOVIMENT CONSCIENT EN FISIOTERÀPIA I ELS SEUS BENEFICIS EN LA SALUT MENTAL.

CONFERÈNCIA A LA BIBLIOTECA CENTRAL D’IGUALADA – 21 de gener de 2020 a les 19h.

Arrenca la primera conferència mensual de l’any 2020 parlant sobre l’evidència i els beneficis de les diverses tècniques com el Tai Chi, el Ioga, Qi Kung i la dansa en el camp de la salut mental.

Si esteu interessats en rebre informació sobre aquesta temàtica, Cristina Bravo, Doctora en fisioteràpia en salut mental i professora actual de la Universitat de Lleida, exposarà la seva experiència i els seus coneixements sobre aquestes modalitats de treball aquest dimarts dia 21 de gener de 2020 a les 19.00 hores a la Biblioteca Central d’Igualada.

L’entrada és gratuïta.

Acte organitzat per la Associació de Psicòlegues i Psicòlegs de l’Anoia (APPA) amb la col·laboració de la Biblioteca Central i l’Ajuntament d’Igualada.

1d4c9ab6-8ffd-48d6-ad59-790885c6589c

DEPENDÈNCIA I CODEPENDÈNCIA

CONFERÈNCIA A LA BIBLIOTECA CENTRAL D’IGUALADA. 22/11/19
Saps què és una dependència? Quins tipus de dependència hi ha? Saps què és una addicció? Coneixes algú que té o creus que podria tenir una addicció? Vols ajudar-lo?
Com podries ajudar-lo? Què no hauries de fer? Saps què és una codependència?
En el món de les addiccions hi ha molts mites i falses creences, també moltes preguntes.
La dependència pot ser un camí molt llarg. Si necessites una mica de llum, si vols algunes respostes, el psicòleg Jacinto Cabello Cabello parlarà de la dependència i de la
codependència en la Biblioteca d’Igualada el dimarts 19 de novembre de 2019 a les 19.00 hores.
El ponent treballa actualment per al Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya, on és mediador entre menors que han comès una ofensa i les seves víctimes.
Durant molts anys ha treballat amb addictes i les seves famílies al Centre penitenciari de Can Brians.
Entrada gratuïta.
Acte organitzat per la Associació de Psicòlogues i Psicòlegs de l’ Anoia

DEPENDÈNCIA I CODEPENDÈNCIA

Col·labora la Biblioteca Central i l’ Ajuntament d’ Igualada.

POR, ANSIETAT I FÒBIES.

IMG_0704

La por és una emoció universal, normal, necessària i adaptativa que
TOTS experimentem quan ens enfrontem a determinats estímuls, tant
reals com imaginaris. L’ansietat és una resposta psicofisiològica
d’alarma que sorgeix quan la persona necessita reaccionar davant
perills o amenaces també reals o imaginàries. Fòbia seria la paraula
que utilitzem per descriure el pànic malaltís, irracional i intens que
sentim per una persona, cosa o situació. Ens preguntem, qui no ho ha
patit en alguna ocasió al llarg de la seva vida?
Establir una frontera entre la por, l’ansietat i les fòbies no és fàcil
doncs dependrà de múltiples factors com l’edat, situació temuda,
intensitat, freqüència, grau d’incapacitació,etc. En aquesta
conferència, mirarem les nostres pors cara a cara per poder enfrontar-les,
acceptar-les i aprendre a gestionar-les més fàcilment.

DIA 22 D’OCTUBRE A LES 19:00. BIBLIOTECA CENTRAL IGUALADA
Montse Martí Muñoz
Psicòloga General Sanitària. Presidenta APPA

 

EL SUÏCIDI ÉS PREVENIBLE QUAN ÉS VISIBLE

EL SUÏCIDI ÉS PREVENIBLE QUAN ÉS VISIBLE

Voldria presentar una xerrada organitzada pel grup de psicòlegs i psicòlogues de la comarca de l’ Anoia, que tindrà lloc a la biblioteca el proper dia 21 de maig a les 19;00h per tractar un tipus de mort sovint silenciada, un dol poc autoritat, un tipus de supervivència poc valorada i atesa.

El suïcidi continua essent noticia a nivell de xifres ascendents. Sense comptar totes les
temptatives de suïcidi, cada any 800.000 persones moren per “l’ acte de treure´s la vida
deliberadament”, segons definició de la OMS. És la principal causa externa de mort al nostre país, la primera en homes i la tercera en dones, suposant unes deu temptatives per dia i entenent que no totes són registrades. És la primera causa de mortalitat en joves de 15 a 34 anys, després de les morts per tumoració, sense comptar que en aquest col·lectiu és en que trobem més el suïcidi en fase d’ ideació o autolesió a nivell clínic.

L’ any 2017 va ser el primer d’ una dècada en el que el suïcidi no va experimentar un creixement però, aquest any passat hem tornat a tenir un repunt a l’ alça.
Malgrat que la prevenció del suïcidi és recomanada com una prioritat sanitària, el nostre país té pocs programes de tipus preventiu i cap Pla de Prevenció a nivell nacional. Com podem prevenir el suïcidi en fase d’ ideació o desig de morir? O en la de gestos auto-lesius, amenaces, abús de substàncies o conducció temerària? Què hi podem fer preventivament en fase de temptativa o suïcidi consumat? Sobretot en aquest tercer cas tenim dades objectives de a qui i quan hauríem d’ atendre i fer seguiment. El nivell d’ acceptació d’aquest tipus de mort, junt amb l’ existència d’ un bon Pla Nacional, determinen que els registres de temptativa de suïcidi i suïcidi consumat, com a mínim, siguin usats per prevenció de nous casos. A novembre de 2017, una proposta no de llei instava a crear en sis mesos un Pla Nacional de suïcidi amb mesures polítiques i plans concrets al nostre país, amb especial incidència en la població adolescent, la gent gran o persones que presenten un trastorn mental, especialment depressió, esquizofrènia i Trastorn Límit de la Personalitat, de control d’ impulsos i de conducta. Malauradament, després de l’actual final de legislatura en la que s’ han aprovat moltes lleis exprés, aquesta continua esperant al calaix.
La incorporació de psicòlegs clínics a Atenció Primària, proposada a Catalunya, ajudaria a reforçar el programa existent de codi de risc de suïcidi del departament de salut de la
Generalitat. Volem professionals sanitaris, educatius, de serveis socials i població en general formada per fer front a casos d’ ideació suïcida, autolesions o temptatives.
Actualment, és esperançador que hi hagi cada cop més iniciatives locals, especialment les
vinculades a consorcis sanitaris comarcals o agrupats, com el de l’ Osona o la del Grup GRETA, d’ estudi i tractament de l’ autolesió , on participa el consorci sanitari de la nostra comarca.
Els intents de suïcidi suposen una càrrega social, econòmica i de patiment personal
significativa per les persones, les famílies i les societats. Fem urgent el que ja és urgent, fem visible el que ja és visible, amb bones mesures transversals i coordinades d’ abordatge.

Pilar Arbós Aixalà
Psicòloga General Sanitària
Conferència a la Biblioteca Central
Tractament del suïcidi en els diferents cicles vitals
21 de maig, 19:00h

Conferència: Com entendre’ns amb les i els adolescents.

Ines

Dimarts dia 30 d’abril a la Biblioteca central…no us ho perdeu!!

El Jutge Ortuño presenta el seu llibre “Justicia sin Jueces” a Igualada

El Jutge Ortuño serà a Igualada per a presentar el seu llibre Justicia sin Jueces, on ofereix alternatives a la judicialització de la vida

Imatge Pascual Ortuño

El jutge Pascual Ortuño, Magistrat,  de l’Audiència Provincial de Barcelona, i referent a Catalunya i a  Iberoamerica en el foment de les Alternatives al litigi judicial en la resolució de conflictes, presentarà el seu últim llibre, Justicia sin jueces, el proper dilluns, 18 de març, a les 18.00 h, a la Biblioteca Central d’Igualada. Ortuño és també professor de Resolució Alternativa de Conflictes a la Universitat Pompeu Fabra. Va ser director de l’Escola Judicial Espanyola, Director General de Dret Privat del Govern de Catalunya. És també professor de màsters i postgraus en Mediació a les universitats d’Almeria, Balears, Barcelona, Complutense i Carlos III de Madrid.

El magistrat Ortuño afirma en el seu llibre que la confrontació legal i judicial no és una bona via per a la resolució de conflictes. Expressions com “Ens veurem als tribunals” o “ho he posat en mans dels meus advocats” són expressions tan quotidianes que ja no ens sorprenen, acostumats com estem a veure als diferents famosos i polítics utilitzar-les. Vivim en temps on els tribunals ho omplen tot, tant que podem parlar d’una judicialització de la societat.

Quan parlem del conflicte dins l’àmbit de la família, una demanda judicial equival a una declaració de guerra, i quan hi ha fills pel mig les primeres víctimes, i les que resultaran més damnificades, seran ells.

La nostra no és una cultura de la negociació, afirma el jutge Ortuño. A més, explica com a la pràctica diària dels jutjats i tribunals es constata com més de la meitat dels processos s’haurien pogut solucionar de forma favorable per a les dues parts amb una adequada negociació, però que no es va intentar per la falsa creença de que es podria guanyar un judici sense la necessitat de negociar res. En les cultures anglosaxones, per contra, la negociació està fortament arrelada, i la demanda judicial és l’últim pas, al qual es recorre quan tots els altres han fracassat. En la mediació són les pròpies persones que tenen el conflicte les encarregades de trobar un acord satisfactori, i el mediador les ajuda a establir el context que faci possible aquests acords, però sense treure’ls-hi el protagonisme, com passa quan hi ha una demanda judicial, on aleshores són els advocats de les parts i el jutge els qui prendran el protagonisme.

En la cultura anglosaxona la demanda judicial serà l’últim pas perquè la negociació d’una solució entre les pròpies parts sempre és mès ràpida i menys costosa, tan a nivell emocional com econòmic. A més, els acords als quals s’arriba després d’una mediació sempre es compliran millor per part de tothom, la qual cosa és conseqüència d’haver estat recolzats per les dues parts. Malgrat que en la via judicial hi hagi una sentència,  a l’hora de la veritat aquesta sempre té menys pes que la voluntat de les pròpies persones per a complir el que han acordat.

La població és víctima d’aquesta cultura del litigi, ja que els costos d’un procés judicial repercuteixen sobre els litigants quan han de resoldre un conflicte, i la inèrcia del sistema no els ofereix alternatives al judici. També ajuda al manteniment d’aquesta cultura de la judicialització la convicció popular de que “Sentència” i “Justícia” són sinònims.  Per al jutge Ortuño, i després de més de 30 anys dictant sentències s’ha de presumir que sap el que diu, són dos coses diferents. Afegeix que en la nostra cultura, qualsevol altra forma de terminació dels litigis, les anomenades terceres vies basades en el consens, no tenen el mateix reconeixement social.

En alguns casos, segueix explicant el jutge Ortuño, el dèficit en la comprensió de la metodologia de les Alternatives en la Resolució de Conflictes per part dels operadors jurídics (Advocats i jutges) està en l’origen del rebuig inicial que susciten. S’acostuma a témer el desconegut, especialment quan s’ostenta una situació de privilegi en el sistema que es pretén modificar.

La mentalitat competitiva del vèncer i guanyar és un llast important que frena el desenvolupament de la mediació, que requereix que les persones intentin imaginar-se les raons de l’altra part, que es preguntin per les causes que han motivat les discrepàncies i quines dificultats té intentar arribar a un consens. Intentar posar-se en les sabates de l’altre no té bona premsa, diu Ortuño.

  Aquest acte està organitzat pel  Grup de Treball de Coordinació de Coparentalitat de la Secció d’Alternatives de Resolució de Conflictes del Col·legi Oficial de la Psicologia de Catalunya, juntament amb l’Associació de Psicòlogues i Psicòlegs de l’Anoia, i vol ser un pas endavant en la difusió i implementació de les Alternatives en la Resolució de Conflictes a casa nostra, donat que des d’aquestes entitats es creu que la  judicialització de la vida és un problema social greu.  L’acte és gratuït i obert a tothom. Cal inscripció prèvia: www.copc.cat/cursos o al 932 478 650


Desembre 2020
dl. dt. dc. dj. dv. ds. dg.
 123456
78910111213
14151617181920
21222324252627
28293031