EL SUÏCIDI ÉS PREVENIBLE QUAN ÉS VISIBLE

EL SUÏCIDI ÉS PREVENIBLE QUAN ÉS VISIBLE

Voldria presentar una xerrada organitzada pel grup de psicòlegs i psicòlogues de la comarca de l’ Anoia, que tindrà lloc a la biblioteca el proper dia 21 de maig a les 19;00h per tractar un tipus de mort sovint silenciada, un dol poc autoritat, un tipus de supervivència poc valorada i atesa.

El suïcidi continua essent noticia a nivell de xifres ascendents. Sense comptar totes les
temptatives de suïcidi, cada any 800.000 persones moren per “l’ acte de treure´s la vida
deliberadament”, segons definició de la OMS. És la principal causa externa de mort al nostre país, la primera en homes i la tercera en dones, suposant unes deu temptatives per dia i entenent que no totes són registrades. És la primera causa de mortalitat en joves de 15 a 34 anys, després de les morts per tumoració, sense comptar que en aquest col·lectiu és en que trobem més el suïcidi en fase d’ ideació o autolesió a nivell clínic.

L’ any 2017 va ser el primer d’ una dècada en el que el suïcidi no va experimentar un creixement però, aquest any passat hem tornat a tenir un repunt a l’ alça.
Malgrat que la prevenció del suïcidi és recomanada com una prioritat sanitària, el nostre país té pocs programes de tipus preventiu i cap Pla de Prevenció a nivell nacional. Com podem prevenir el suïcidi en fase d’ ideació o desig de morir? O en la de gestos auto-lesius, amenaces, abús de substàncies o conducció temerària? Què hi podem fer preventivament en fase de temptativa o suïcidi consumat? Sobretot en aquest tercer cas tenim dades objectives de a qui i quan hauríem d’ atendre i fer seguiment. El nivell d’ acceptació d’aquest tipus de mort, junt amb l’ existència d’ un bon Pla Nacional, determinen que els registres de temptativa de suïcidi i suïcidi consumat, com a mínim, siguin usats per prevenció de nous casos. A novembre de 2017, una proposta no de llei instava a crear en sis mesos un Pla Nacional de suïcidi amb mesures polítiques i plans concrets al nostre país, amb especial incidència en la població adolescent, la gent gran o persones que presenten un trastorn mental, especialment depressió, esquizofrènia i Trastorn Límit de la Personalitat, de control d’ impulsos i de conducta. Malauradament, després de l’actual final de legislatura en la que s’ han aprovat moltes lleis exprés, aquesta continua esperant al calaix.
La incorporació de psicòlegs clínics a Atenció Primària, proposada a Catalunya, ajudaria a reforçar el programa existent de codi de risc de suïcidi del departament de salut de la
Generalitat. Volem professionals sanitaris, educatius, de serveis socials i població en general formada per fer front a casos d’ ideació suïcida, autolesions o temptatives.
Actualment, és esperançador que hi hagi cada cop més iniciatives locals, especialment les
vinculades a consorcis sanitaris comarcals o agrupats, com el de l’ Osona o la del Grup GRETA, d’ estudi i tractament de l’ autolesió , on participa el consorci sanitari de la nostra comarca.
Els intents de suïcidi suposen una càrrega social, econòmica i de patiment personal
significativa per les persones, les famílies i les societats. Fem urgent el que ja és urgent, fem visible el que ja és visible, amb bones mesures transversals i coordinades d’ abordatge.

Pilar Arbós Aixalà
Psicòloga General Sanitària
Conferència a la Biblioteca Central
Tractament del suïcidi en els diferents cicles vitals
21 de maig, 19:00h