DIFICULTATS DE L’APRENENTATGE ESCOLAR

  •  Què significa el terme dificultats d’aprenentatge? Què és i què pot comportar tenir dificultat per aprendre les diferents matèries que ens exposen a l’escola? Podríem definir-ho com un conjunt de factors que fa que l’alumne no pugui assolir certs continguts o competències que demana el currículum escolar en una edat determinada. Les causes poden ser múltiples: des de disfuncions cerebrals, falta de motivació, problemes a la llar familiar, fins a no tenir cap interès la matèria per al nen….cada persona conformaria un problema diferent.
    Aquestes causes poden ser intrapsicològiques (procés maduratiu més lent, falta de motivació, problemes en el sistema nerviós, dificultats cognitives etc.) o interpsicològiques: entorn social i familiar o, dins del context escolar, el desajustament entre allò que es vol que l’alumne aprengui i el que l’alumne sap prèviament (ZDP), entre d’altres. Les dificultats d’aprenentatge en l’alumne es poden donar en una o en varies àrees curriculars, de manera que hauran de ser detectades pel personal docent i dubtesposteriorment avaluades de manera més concreta pels professionals encarregats d’analitzar aquelles dificultats que sorgeixen.
    Hem d’anar en compte i no banalitzar la qüestió ja que també pot arribar a ser utilitzat com una mena d’etiquetatge per caracteritzar a un determinat alumne/a que té problemes per aprendre/comprendre els continguts curriculars en una situació educativa concreta i temporalment acotada. Compte amb les frases: “A aquest alumne li costa aprendre….” . “Aquest alumne va retardat respecte a la resta de la classe…”. A aquest alumne li costa llegir i escriure…”
    L’ideal per intervenir en aquesta situació seria poder establir un context de col·laboració entre l’assessor psicoeducatiu i el mestre. Mitjançant un anàlisi de dades amb instruments específics s’hauria de valorar quin és el grau de dificultat de l’aprenentatge i l’àrea on s’identifiquen aquests problemes (matemàtiques, ciències, llengües….)
    Cada alumne és únic i, és clar, té el seu ritme d’aprenentatge i les seves circumstàncies per fer-ho en el seu dia a dia. Tenint en compte aquestes premises es va arribar a la conclusió que el model més adequat per tractar les dificultats d’aprenentatge ve a ser el constructivista. Simplement es demana la col·laboració i coordinació entre els diferents professionals i, molt important, la implicació total de la família. Si no hi posem remei, en els casos més greus, pot acabar afectant l’autoestima i l’autoconcepte de l’alumne.
    Montse Martí i Muñoz
    Psicòloga General Sanitària

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s




gener 2016
dl. dt. dc. dj. dv. ds. dg.
 123
45678910
11121314151617
18192021222324
25262728293031

%d bloggers like this: